Icnites de dinosaure
de la Península Ibèrica

Dominis geològics dels jaciments d'IDPI Evolució

Les empremtes, la Península Ibèrica i el seu entorn geològic i geogràfic (Dominis Geològics)


Les empremtes de dinosaure de la Península Ibèrica poden emmacarcar-se en diferents dominis o llocs geològic/geogràfics que ens ajuden a comprendre els esdeveniments geològics que van portar a configurar entorns ecològics determinats en els quals van viure les diferents associacions faunístiques de dinosaures. Tot això fa de l'IDPI un megalaboratori per avançar en el coneixement de la distribució de les faunes de dinosaures, en relació amb els seus nínxols ecològics, a la Pangea i a l'oest de Lauràsia. A més, es poden establir els múltiples modes de vida i comportaments dels dinosaures.

En el cas de les empremtes de dinosaure de la Península Ibèrica es reconeixen tres àrees molt representatives tant dels ambients on es van formar els jaciments com de les diferents èpoques en què van viure. Aquestes àrees tenen un context geològic propi dins de la tectònica de plaques que va afectar Ibèria durant part del Mesozoic:

LA COSTA DELS DINOSAURES, representada per jaciments del Juràssic Mitjà i Superior de Portugal i del nord-oest d'Espanya, formats durant l'expansió del Protoatlàntic.

De l'anàlisi general de les empremtes i ossos que es descriuen als afloraments juràssics de la Península Ibèrica s'estableix que durant aquella època abundaven els grans sauròpodes, com els eusauròpodes, diplodòcids i titanosauriformes basals. Generalment, les seves empremtes es relacionen amb altres de teròpodes de diferents talles: carnosaures, espinosàurids, ceratosàurids i maniraptors. Entre els tireòfors destaquen els estegosaures i els anquilosaures.

Aquesta associació de fòssils de dinosaures, reflectida a la Península Ibèrica, reprodueix perfectament els diferents grups de dinosaures presents durant el Juràssic Mitjà-Superior a nivell mundial.

Per representar aquest domini geològic i després de diverses valoracions patrimonials des del punt de vista científic s'han seleccionat els següents jaciments:

Del Juràssic Mitjà:

  • Pedreira do Galinha (Bajociense-Bathoniense), amb mols rastres de sauròpodes.
  • Vale de Meios, amb milers d'empremtes de teròpodes grans de carnosaures i algun rastre de sauròpode.

Del Juràssic Superior:

  • Pedra de Mua, amb diversos rastres amples i estrets de sauròpodes i algun teròpode gran.
  • Tereñes, amb ornitòpodes, teròpodes, sauròpodes i estegosàurids.

UN MÓN CANVIANT, representat per jaciments originats a l'anomenat Estret o Solc de Sòria, en períodes que inclouen des del límit Juràssic-Cretaci, passant per diferents edats del Cretaci Inferior, fins a part del Cretaci Superior d'Espanya.

En aquest domini les restes directes i indirectes ens mostren el canvi de faunes produït entre les faunes típiques del Juràssic Superior (abundància de sauròpodes) i les faunes del Cretaci Inferior (abundància d'ornitòpodes). Durant el Cretaci Inferior prossegueixen les faunes de sauròpodes titanosauriformes i, en menor mesura, els diplodòcids, com els rebaquisàurids. Gradualment es passa d'ornitòpodes basals, com camptosaures i driosàurids, al predomini d'iguanodòntids i hipsilofodòntids.

Si considerem només les restes indirectes, ens indiquen que les empremtes teròpodes són les dominants, si bé les restes directes mostren el contrari. Aquest desequilibri entre ossos i empremtes s'ha intentat relacionar amb la favorable fossilització -o no- d'unes restes respecte a les altres en diferents ecosistemes. Els tireòfors, encara que hi són presents, estan limitats a àrees molt restringides.

Aquest domini geològic de la Península Ibèrica és un dels millors llocs del món on, en pocs quilòmetres, es pot constatar perfectament a través de les icnites el canvi de faunes de dinosaures que es va produir a nivell mundial entre el Juràssic i el Cretaci.

Una vegada valorats metodològicament els jaciments del domini, es considera que els més representatius des del punt de vista científic, tant per la seva edat com pel que representen respecte a la successió faunística dels dinosaures, són:

En el trànsit Juràssic-Cretaci (Titònic-Berriasià):

  • Las Cerradicas, amb rastres d'ornitòpodes quadrúpedes petits i amb rastres amples de petits sauròpodes. A més es presenten teròpodes petits.
  • Fuentesalvo, amb múltiples rastres d'icnites tridàctils teròpodes.

Durant el Cretaci Inferior (Hauterivià-Barremià):

  • Costalomo, amb teròpodes petits i grans, teròpodes avians, ornitòpodes quadrúpedes grans i sauròpodes.

Durant el Cretaci Inferior (Aptià):

  • El Peladillo, amb milers d'empremtes: teròpodes grans i petites, ornitòpodes grans i petites i sauròpodes.
  • Los Cayos, amb empremtes teròpodes grans i petites i ornitòpodes.

Durant el Cretaci Superior (Santonià-Campanià):

  • Tambuc, amb empremtes de teròpode/ornitòpode mitjanes.

EL FINAL D'UNA ERA, és el domini dels jaciments que es concentren als Pirineus espanyols. Aquests jaciments es van formar a les conques mesozoiques presents durant el "tancament" de la unió entre l'Atlàntic i el mar de Tethys, a l'inici de l'Orogènia Alpina.

Durant el Cretaci Superior, la representació dels sauròpodes es limita a la presència de titanosàurids i, entre els ornitòpodes, a l'abundància d'hadrosàurids. Entre els teròpodes, van predominar els de talla mitja i petita.

Una vegada valorats metodològicament els jaciments d'aquest domini, es considera que el més representatiu és:

Durant el Cretaci Superior (Maastrichtià):

  • Fumanya, amb milers d'empremtes sauròpodes amples i algunes empremtes teròpodes grans.

Icono de conformidad con el Nivel Doble-A del W3C-WAI. Se abre en ventana nueva Titulares RSS disponibles

© Ministeri d'Educació, Cultura i Esport